TALLER MOLLERUSSA, LLEIDA

Població: 12.569 habitants.
Densitat: 7,1 hab/km2
Dinamitzadora: Roser Casanovas i Marta Fonseca.
Entitat demandant: Associació de dones Albada. Mollerussa. 06/03/2007

Participants dones: 30
Participants homes: 0
Els problemes més representatius de l'espai urbà per a les persones consultades tenen a veure amb:

MOBILITAT
El transport públic urbà és escàs o inexistent. Creuen que és necessari dotar la ciutat d'un transport que solucioni problemes concrets de la seva població, com per exemple, la connexió per a la gent gran amb la piscina (necessitat per prescripció mèdica) o el desplaçament al nou tanatori i cementiri als afores de la ciutat. A més consideren important resoldre el tema de mobilitat entre les poblacions veïnes que depenen dels serveis de Mollerussa i al revés per a la quantitat de gent que surt a treballar; un transport públic en condicions, seria alternativa a l'ús creixent i depenent del cotxe privat.
El Centre de la Ciutat demana ser peatonalizado per a millorar la mobilitat i l'accessibilitat als seus carrers, sense voreres estretes, sense obstacles de papereres, de fanals i sobretot sense cotxes aparcats. El desplaçament de gent que genera la ubicació de serveis per a les poblacions properes crea la necessitat d'interrelacionar aquests serveis en l'interior del centre urbà.
L'ús habitual del cotxe particular augmenta cada dia i és necessari resoldre adequadament els problemes d'aparcament. Un problema puntual està en la zona contigua al supermercat Mercadona. No hi ha aparcament suficient per al volúmen de clients que té el supermercat; a això se suma, el fet que totes les participants i tots els usuaris en general es desplacen a comprar amb cotxe. A més, la seva ubicació en la ciutat no és òptima, doncs està davant d'una carretera molt transitada i les cues d'espera, l'entrada i la sortida, provoquen problemes tant circulatoris com de seguretat ciutadana. Es va qüestionar sobretot la falta de previsió a l'hora de concedir llicències en aquest tipus de serveis.
En Mollerussa municipi, hi ha poca zona industrial, tota la indústria està en els municipis veïns. Per això hi ha cada dia molt moviment des d'aquesta població cap a les àrees industrials.
La línia de tren que passa per Mollerussa, no existeix com comunicació amb altres comarques, no comunica la ciutat amb la resta del món. És una línia que no ha tingut inversions en els últims 30 anys i que ara té grans deficiències. Per exemple: trajecte Mollerussa-Barcelona 4 hores (1:40 h. Cotxe) al que se suma la poca freqüència en les dues adreces. La solució dels habitants de Mollerussa per a anar A Barcelona és traslladar-se a altres poblacions veïnes per on passa la línia que va A Tarragona, amb tots els inconvenients que això suposa.
També van remarcar el cas del autobus, que tot i que existeixen algunes línies no són adequades ni en freqüència, ni en itineraris, ni per a grups específics com és el cas dels estudiants que van a Lleida o el de les persones que han de desplaçar-se a altres hospitals de Lleida o Barcelona (per serveis que no oferix el CAP) i que per descomptat, no troben més alternativa que el transport particular, depenent, per a coordinar horaris.
Finalment, afegir al tema de mobilitat, el mal estat que es troba el paviment de molts carrers de la ciutat.

EQUIPAMENTS
El Centre de Salut, és un equipament que elles usen freqüentment per la funció que ocupen de cuidadoras de la seva família. Quan es va amb cotxe (gairebé sempre) amb alguna persona que té mobilitat reduïda, hi ha problemes per a aparcar davant de l'accés i deixar a aquesta persona. També hi ha la perspectiva de qui creu que el que devem canviar és la mentalitat de la gent perquè hi ha un aparcament molt gran al costat que permet aparcar el cotxe de manera ordenada, accedir en 3 minuts més i no col•lapsar constantment la part davantera de l'edifici. No obstant això l'atenció a persones amb mobilitat reduïda és prioritària en aquest tipus de serveis.
Suportades per una xarxa d'equipaments equilibrada i suficient, existeixen a Mollerussa moltes associacions (més de 40 associacions) i per tant moltes activitats. No obstant això, hi ha una percepció clara d'incomunicació. Demanen promoure la creació d'una ràdio com mitjà d'informació per a estar comunicats des de casa, doncs els 13 panells informatius que hi ha per la ciutat en llocs estratègics la gent no els consulta i el boca a boca resulta inadequat per a segons que convocatòria. Els diaris locals estan bé però pot ser que una ràdio sigui més eficient i fàcil per a conciliar la informació amb la vida quotidiana.

ESPAI PÚBLIC
Quant a la il•luminació per exemple, hi ha problemes puntuals d'ubicació, com els fanals que no compleixen la seva funció perquè hi ha un arbre que tapa la llum o les quals estan en voreres estretes que dificulten el pas. També perquè els fanals que solen usar-se il•luminen més la via per als cotxes i no la vorera per a les persones.
El manteniment de les papereres és deficient, es mantenen plenes en el centre urbà, en el parc...
Es va parlar en general, que la gent és molt "guarra" incivica, és a dir poc neteja en els espais públics. Sobretot, van parlar d'una actitud masculina: llençar escopinyades pel carrer. En aquest punt i malgrat la discussió generada, sense distinció entre immigrants i autòctons, perquè deien que els avis igualment ho fan.
La senyalització en general, no és adequada a l'ús quotidià de la ciutat, aquesta plantejada en relació amb la circulació de vehicles. En l'execució d'obres en la via pública, concret, en el carrer Sant Anna, no s'han tingut en compte els vianants que necessiten accedir a les seves cases perquè no hi ha senyalització, ni itineraris alternatius per a les persones...
Per a la població és molt satisfactori contar amb zones verdes bé cuidades en la ciutat; en les de Mollerussa hi ha jocs infantils, espais de trobada i sobretot en l'estiu s'agraïx contar amb alguna ombra.

HABITATGE
Els joves marxen fora del municipi de Mollerussa, als pobles del extraradio (no més lluny de 10 - 12 km), en canvi, la ciutat ha crescut molt (4 urbanitzacions noves al voltant) i creuen que la gent que va a viure en els nous edificis són immigrants que formen güetos. La percepció és que tot és a causa de l'especulació. Quant al centre històric, hi ha molts habitatges velles en venda i el que aquesta passant és que es queda deshabitat o habitat precàriament per immigrants.