TALLER TREMP, LLEIDA
Població: 5.401 habitants.
Densitat: 17,8 hab/km2
Dinamitzadora: Adriana Ciocoletto i Marta Fonseca.
Entitat demandant: Benestar social Ajuntament de Tremp. 02/03/2007
Participants dones: 4
Participants homes: 0
Els problemes més representatius de l'espai urbà per a les persones consultades tenen a veure amb:
ESPAI PÚBLIC: CARRETERA.
La carretera principal, Av. d'Espanya, travessa la ciutat i és nucli urbà, social i d'activitats per a la població. Té en el primer tram, diferents amples en les voreres que la flanquegen. Consideren que podria rediseñarse la grandària entre voreres i carrer per a distribuir millor aquests espais en benefici dels vianants, doncs aquest pas és camí al centre cívic, al parc del Pinell, al nou eixample urbà de la ciutat i el seu caràcter de carretera d'accés ha de convertir-se en carrer urbà de la ciutat. Actualment no aquesta rehabilitada, presenta en tot el seu recorregut variacions d'intervencions puntuals que impedeixen un reconeixement d'espais i prioritats que beneficiïn l'ús quotidià que es fa d'ella. El fet de ser una carretera de comunicació comarcal, no impedeix que es faci d'ella un ús cívic intens, sobretodo en la part mitja on apareixen places i zones d'estar a més de voreres més amples. Aquest ús és major quan s'intensifica l'ús comercial local. I, en tot cas, a tot el llarg perquè divideix la ciutat en dues. Les dones no consideren indispensable la variant que hi ha proposada per a allunyar aquest tràfic de la ciutat, són conscients i coneixedores de les característiques morfològiques que delimiten la ciutat i pensen que la carretera conviu bé amb els usos urbans. Existeix, tant en aquest carrer com en moltes de la zona central, una varietat de paviments que no beneficia el desplaçament per als vianants. En alguns casos són paviments relliscosos i per això poc segurs.
ESPAI PÚBLIC: PLACES.
En aquest apartat es van identificar les places de la ciutat. Les participants tenen la sensació que no s'ha cuidat el disseny urbà en relació amb les coses pròpies de la ciutat; en l'actualitat, és un resultat de suma d'operacions de les diferents administracions. Un exemple és la Plaça del Mercat que usa un llenguatge anodí amb les preexistències i que no acaba de proposar un ús adequat als ciutadans o el catalogo de paviments existents en l'espai públic. Algunes places com la de Doménec Cardenyes o Capdevila han estat valorades positivament com espais de jocs però observen una falta de "bellesa", d'elements que proposin la trobada, el joc, etc. per a fer-los més accessibles, acollidors i amables. La plaça de la Creu, en canvi i a pesar de ser una illa, es reconeix com un lloc emblemàtic i es valora la font, els arbres, la seva posició en la ciutat. El Parc del Pinell, ocupa un gran espai verd en l'extrem de la ciutat, tot just ho han esmentat i ho valoren com element perifèric per a anar a passejar.
MOBILITAT
El mitjà de transport automotor és el cotxe privat. Tremp és cabdal d'un dels municipis més extensos de Catalunya. No existeix autobús local en la ciutat i no vam tenir dades per a valorar la mobilitat municipal. Les dones participants tracten d'anar a peu sempre que poden. En molts casos troben dificultats per la falta d'accessibilitat com és el cas dels carrers i voreres de la zona de l'hospital. Són carrers amb pendents pronunciats, sense senyalització de creus per als vianants en els cantons i falta d'adaptabilitat per a persones en cadires de rodes o amb disminució física o amb carritos de compra o de nens. Es reconeix la utilització del cotxe privat a l'excés, per comoditat i en principi, perquè encara no s'acusen problemes d'aparcament. No s'utilitza pràcticament la bicicleta.
EQUIPAMENTS
En general creuen que els equipaments són satisfactoris, la ciutat és petita i ser cabdal els permet gaudir dels beneficis en equipaments i serveis per a un municipi molt gran i disgregat. Els pares en particular, reclamen espais lúdics per als fills petits i adolescents. Actualment existeixen alguns espais en el nou centre cívic, però s'utilitzen poc a pesar de contar amb bones instal•lacions. Potser un motiu sigui la zona perifèrica on es troba lluny dels altres serveis, de la intensitat d'usos urbans i de les zones amb més densitat de població, doncs és una zona de nova urbanització amb poca vida en els carrers.
HABITATGE
Últimament s'estan construint nous habitatges: tant densificant el nucli existent com zones de nova urbanització. Això els preocupa pel canvi que es dóna en la seva morfologia urbana i consideren que és un creixement innecessari per als habitants de la ciutat. Pensen que són habitatges d'inversió per als quals viuen en els pobles aledaños. Creuen que en el moment que aquestes siguin habitades, el funcionament intern de la ciutat es veurà afectat sobretot en la mobilitat.