TALLER EL VENDRELL, BARCELONA.
Població: 31.953 habitants.
Densitat: 868,3 hab/km2
Dinamitzadora: Marta Fonseca.
Entitat demandant: Participació ciutadana. Ayuntament. 26/10/2005
Participants dones: 19 MOBILITAT ESPAI PÚBLIC SEGURETAT
Participants homes: 3
Els problemes més representatius de l'espai urbà per a les persones consultades tenen a veure amb:
En els últims 9 anys la població resident s'ha doblegat i els temes de mobilitat no han assumit aquest creixement. La ciutat és centre de serveis per a molts pobles circumdants (mèdic, mercat, jutjat, INEM, tren, CAP) i ha de resoldre l'afluència de tot aquest públic que normalment es mou amb cotxe particular. Un aparcament perifèric amb enllaç de transport públic adequat descongestionaria la ciutat. Aquest problema d'afluència s'aguditza en els mesos de juliol i agost, amb el turisme i les cases de segona residència; pensar en moure's és horrorós, la població es triplica, i els carrers es converteixen en rius de cotxes. Si l'oferta de transport públic fos eficient quant a horaris i freqüència es disminuiria l'ús del cotxe en l'interior de la ciutat doncs no existeix una alternativa en transport públic per a arribar ni a l'estació, ni al mercat, ni a l'hospital (tots ells, serveis de primera necessitat); les 3 rutes d'autobusos que hi ha, no són una alternativa perquè tenen recorreguts molt llargs i baixa freqüència. Quant a RENFE la valoració és positiva però es fa necessari adequar zones d'aparcament al voltant de l'estació de tren i dotar d'un sistema de vigilància el pas a desnivell per a evitar la sensació d'inseguretat. Així mateix, implementar el carril-bici és una alternativa per a millorar la mobilitat. El soroll, generat per aquesta congestió, és, per descomptat, altre agent que molesta la vida quotidiana i l'ús de bandes reductores en carrers estrets augmenta aquesta dificultat.
En el Vendrell la xarxa de carrers per als vianants en l'interior del nucli antic ha millorat la vida quotidiana de l'espai públic compartit, en les zones on romanen les voreres estretes i envaïdes per cotxes o elements de mobiliari urbà les dificultats de mobilitat, seguretat i accessibilitat es mantenen. D'altra banda, hi ha llocs com guarderia o escola que han quedat en l'interior d'un carrer per als vianants i recollir els nens amb cotxe, es converteix en una odissea per a pares, per a conductors, per a vianants… Igualment quan es tracta d'abastir el comerç. El planejament ha de preveure aquestes dificultats i proposar solucions d'horaris, d'usos, de tractament particularizado quan es presenten aquestes contrarietats.
Cal facilitar el reciclatge en el nucli antic i en tota la ciutat, el Baix Penèdes ocupa el 2º lloc per la cua dels quals menys recicla. La campanya d'informació i educació en l'ús dels contenidors i temes relatius a les escombraries, va ser pobra en el seu moment. Pel que sembla són els nens els millor informats. En el centre no hi ha suficients contenidors de reciclatge, estan molt lluny uns d'uns altres, cal desplaçar-se molt amb la càrrega per a usar-los i els quals hi ha, estan atiborrados amb el que treuen els comerciants, que estant en el seu dret d'ús, deixen insuficient el servei per a la resta de la població. També és necessari augmentar la freqüència en la recollida d'escombraries doncs estan sempre plens i s'acumulen dolentes olors. És necessari implementar, en el nucli antic, altre tipus de recollida d'escombraries amb el comerç i proposar l'ús d'escombriaires pneumàtics per temes d'espai, de neteja i de les característiques ergonòmiques d'aquests elements que desatenen les diferències físiques de les persones.
En les places hi ha arbres molt antics i és necessari conscienciar la seva protecció.
A més de l'adequació de la ciutat a les transformacions dels últims anys, és necessari un estudi de l'ENTORN; s'inverteix molt en millores del poble, en el seu embellecimiento però el territori circumdant no es té en compte; allí es llencen les escombraries, s'obliden els torrents, els rius i després les pluges arrasen amb tot. El paisatge i el lloc que la ciutat ocupa en el territori, són conceptes concatenats, han d'estudiar-se i solucionar-se com un tot.
En el nucli urbà del Vendrell hi ha tot un catàleg de transformadors elèctrics: de tot tipus, de tot grandària, i col•locats en qualsevol lloc públic. L'emanació de radiacions tant en espais públics oberts, al costat d'un banc en un parc o adossat a un edifici d'habitatge, crea molt sotsobre entre la població que no sap com afecta a la salut. No obstant això, des de la població mai s'ha promogut cap queixa, ni malestar, ni qüestionament de la manera com es col•loquen aquests aparells per tota la ciutat, doncs no sembla competència dels ciutadans… per descomptat, el component estètic a l'hora de col•locar-los en qualsevol ambient urbà no es té en compte. És necessari buscar una solució adequada per a instal•lar aquests transformadors i dur el cablejat per xarxes subterrànies; allunyats de llocs concorreguts, cobertscobrits amb materials suficientment aïllants i respondre des dels organismes competents amb informació tècnica i científica sobre les possibles incidències que aquest tipus de radiacions causa a la població.