Espai públic

L'espai públic pensat per a l'equitat de gènere afavoreix l'autonomia i la socialització de les persones ja que ha estat pensat prioritzant en el seu disseny i traçat les necessitats de dones i homes. En el disseny dels espais, mobiliari urbà i senyalització és necessari un estudi previ de l'entorn per a adequar-se a les necessitats locals i per a aconseguir aquest objectiu són imprescindibles: voreres àmplies i actives que afavoreixin la realització de diferents activitats, en les quals es diferenciïn els materials, colors i textures en els canvis de nivell; escocells al mateix nivell que la vorera; baranes i rampes en zones amb pendents; passos de vianants ben diferenciats i amb semàfors que tinguin en compte els temps lents; bancs amb ombra que propiciïn zones de descans en els recorreguts i en els espais d'estada; il·luminació localitzada en les zones per als vianants; evitar murs petits i escales que generin racons inaccessibles i insegurs; ampliar les voreres amb porxos i galeries generant espais intermedis entre interiors i exteriors; amb la senyalització s'ha de procurar facilitar l'orientació i la identificació per mitjà de la identitat i la identificació dels espais.

L'espai public és l'espai connector d'activitats on de forma individual o col·lectiva desenvolupem la nostra vida quotidiana i establim vincles socials i culturals. Per això, des d'una visió de gènere, l'espai públic no és entès com un espai merament funcional sinó, com un espai d'experiències vitals i per això ha de garantir la igualtat d'oportunitats i l'equitat d'usos. Per això s'han de procurar els usos mixtes que li donin activitat, una mobilitat sostenible que valori la proximitat i que prioritzi els desplaçaments per als vianants, una accessibilitat sense discriminació, una percepció positiva de seguretat i una relació activa i entrellaçada amb equipaments, comerços i edificis en general.

L'espai públic pensat des de l'equitat dóna la possibilitat de ser utilitzat per més persones de forma autònoma. Des d'aquesta perspectiva, ha d'estar present tant en els barris de la ciutat concentrada com en els nuclis dispersos existents. En aquests últims, s'han de reforçar les activitats en el carrer que donin vida comunitària, facilitin les relacions i la vida quotidiana.

Com espai de la memòria i identitat social, ha de ser referent de les dones reconeixent la importància de les seves aportacions i un dels mecanismes més immediats és el de nomenar els espais públics en femení, reconeixent a les dones el protagonisme de la història del barri, poble o ciutat que en general és inexistents en els nomenclàtors de carrers actuals.